Per Néstor Santana, Incubator and Accelerator Manager
Us imagineu amb vint-i-un anys sent CEO de la vostra pròpia empresa? En el meu cas, a aquesta edat pensava en moltes coses… però per descomptat no a liderar un projecte real, amb clients, equip i facturació. Quina pena que LEINN no existís en aquell moment!
Aquest és el segon article de la sèrie sobre els nostres programes d’Incubació i Acceleració a LEINN. Al llarg dels quatre anys, el programa està ple de peces que acompanyen l’evolució natural de l’emprenedoria, però una de les més decisives arriba a l’últim curs: el Programa d’Acceleració de Startups (SUP) i el Programa de Intraincubació Corporativa (COP). Si en l’article anterior parlàvem del COP —on treballem amb empreses en reptes d’innovació—, avui el focus està en el SUP (Startup Process): el nostre camí d’acceleració, dissenyat perquè els projectes dels i les LEINNers creixin de manera sostenible, amb criteri i sense perdre la seva raó de ser.
El SUP comença quan els projectes ja han sobreviscut diversos hiverns. Entre primer i tercer, els i les LEINNers han descobert el que realment significa emprendre: llançar, tancar, iterar, frustrar-se i celebrar petites victòries. Pur learning by doing, conviuen amb la incertesa i treballen amb el fracàs fregant-los els talons.
Arriben a 4t curs amb prototips convertits en productes, primeres vendes reals i models que comencen a demostrar la seva viabilitat. Són proto-startups amb arrels fermes, però que encara necessiten estructura per a créixer de manera sostenible. Aquí és on entra el SUP: un procés dissenyat per a professionalitzar, consolidar i escalar. Acompanyem a cada equip a afinar el seu model, validar el seu creixement i avançar amb propòsit, transformant projectes prometedors en negocis amb visió i estructura. I no és tasca fàcil: accelerar una startup de formació en IA com Sapinn no s’assembla en res a fer-ho amb una marca de moda com One Dilemma o una agència de live shopping com ForLives. La complexitat —i la riquesa— del programa està precisament en això: en adaptar marcs i eines al context de cada projecte sense perdre l’exigència ni l’essència de l’aprenentatge.
Cada sprint dins del SUP posa el focus on fa més mal, però també on més transforma. Els equips tornen una vegada i una altra a l’arrel: propòsit, proposta de valor i model de negoci, revisant per què existeixen, quin impacte generen i si el seu projecte realment ho reflecteix. Des d’aquí, les converses s’expandeixen cap a l’experiència de client, el màrqueting i l’estratègia de creixement, explorant què significa realment aportar valor. Una startup de formació per a joves en zones rurals com MYCOOP pot preguntar-se si el seu missatge arriba amb claredat, mentre un estudi creatiu que converteix espais en experiències visuals com Dale Color es planteja com construir comunitat. En cada cas, l’important és aprendre a escoltar, interpretar senyals i ajustar el rumb amb sentit.
I més enllà del producte o el mercat, treballem també el que sosté qualsevol projecte a llarg termini: organització, aliances i finançament. No sols des del vessant tècnic, sinó també des de l’estratègic i l’ètic. Estem preparats per a escalar sense perdre el propòsit? Necessitem inversió externa o és moment d’enfortir la base? La nostra estratègia ens permet créixer oferint nous serveis o només repetim el que ja funciona? I, entre tant de debat, sempre apareix una pregunta que sembla petita, però ho canvia tot: Quin hauria de ser el nostre sou?
En el fons, el SUP no és una recepta per a accelerar en quatre mesos, sinó una conversa contínua entre visió i evidència, entre propòsit i sostenibilitat, entre “això pinta genial” i “n’estic fins als nassos, necessito que em doni l’aire”. És un espai on els equips aprenen que escalar no significa córrer més ràpidament, sinó fer-ho amb consciència, consistència i propòsit… i sí, entremig, també amb pizzes, cerveses i molts riures per a sobreviure a les setmanes més dures.
El que realment busquem és que, quan acabin LEINN, aquesta forma crítica de pensar els continuï acompanyant. Que el procés deixi pòsits, com el bon cafè, i que cadascun s’emporti aquesta mentalitat inconformista i reflexiva per a tot el que vingui després.
En definitiva, tota aquesta aventura és el que més ens inspira a acompanyar-los i lluitar al costat d’ells i elles. Cada any veiem nous LEINNers que, amb la mateixa naturalitat amb la qual comparteixen uns tuppers i uns Monsters en jornades esgotadores, prenen decisions difícils, gestionen la incertesa i aprenen a aixecar-se després de cada ensopegada. Ser emprenedor o emprenedora a aquesta edat no és un joc ni una moda; és un acte de valentia i maduresa poc comuna. Com va dir una vegada un dels nostres team coaches, “els LEINNers no són resilients, són antifràgils: cada caiguda els fa millorar i ser més forts.” Sincerament jo al·lucino amb elles i ells moltes vegades…
Per això, aquest tancament no podia ser altre que una felicitació sincera a totes i tots els LEINNers que transiten aquest camí:
Als qui continuen creient en les seves idees quan res sembla fàcil, als qui aprenen, cauen, es reinventen i tornen a intentar-ho. Teniu tota la meva admiració i respecte. No sols pel que esteu construint, sinó per com ho esteu fent: amb esforç, propòsit i una determinació que inspira.
I per a acabar, una petita pregunta, si tornessis a tenir vint-i-un anys en què t’agradaria emprendre? Seria en el mateix que ara?…
Ens veiem en el pròxim article! Gràcies pel teu temps!
I, per descomptat, gràcies a totes i tots els LEINNers i professionals que estan compartint aquest camí.
Notícies relacionades
