Per Montse Gisbert, Admissions & Communication Manager BCN
Barcelona Circular (BAC) celebra el seu primer aniversari. Més de 100 activitats, prop de 3.000 persones i un ecosistema de més de 700 empreses vinculades a les organitzacions que formen part d’aquest espai reflecteixen una part del que ha ocorregut durant aquesta primera etapa. Però, més enllà de les xifres, què succeeix quan empreses, institucions, coneixement i talent emprenedor comparteixen un mateix espai?
Parlem amb Mariona González, directora de TeamLabs/ Barcelona i Barcelona Circular, per conèixer què s’ha construït durant aquests dotze mesos i cap a on es dirigeix el projecte.
1/ Per què TeamLabs/ ha impulsat Barcelona Circular (BAC) al costat de l’Ajuntament de Barcelona i Mondragon Unibertsitatea?
Barcelona Circular neix de la voluntat de crear un espai que connecti el teixit empresarial, el coneixement, les institucions i el talent emprenedor per afrontar reptes reals vinculats a l’economia circular i la indústria 4.0.
La col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, Mondragon Unibertsitatea i TeamLabs/ permet reunir en un mateix projecte diferents agents i capacitats. L’objectiu és generar un entorn en el qual les organitzacions puguin compartir reptes, coneixement i recursos, i en el qual el talent emprenedor pugui desenvolupar projectes en contacte directe amb empreses i institucions.
Per això Barcelona Circular no neix únicament com un espai físic, sinó com un punt de trobada i experimentació. Volem que les connexions que es generen aquí puguin convertir-se en projectes concrets, noves formes de col·laboració i solucions que contribueixin a avançar cap a un teixit empresarial més sostenible i innovador.
2/ Un any després de la inauguració, quin balanç fas de Barcelona Circular?
El balanç és molt positiu, sobretot perquè hem validat una idea en la qual creiem des del principi: quan connectes talent, empresa i coneixement, comencen a sorgir oportunitats que difícilment apareixerien d’una altra manera.
En aquests dotze mesos hem posat en marxa més de 100 activitats i hem aconseguit fites importants, com funcionar com a centre de reutilització des de desembre de 2025 després d’obtenir l’autorització de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), la qual cosa ens permet facilitar la recuperació de materials per nous usos.
Però el que més valoro és haver creat una comunitat que integra àmbits molt diversos:
formació universitària i professional, innovació empresarial, economia circular, emprenedoria i impacte social. Per mi, el principal assoliment és haver generat les condicions perquè aquestes col·laboracions sorgeixin de manera natural.
Jornada sobre talent i indústria organitzada per Barcelona Activa
3/ Quines xifres destacaries per explicar què ha suposat aquest primer any?
Si haguéssim de quantificar la nostra activitat, parlaríem de l’abast i les connexions. Les prop de 3.000 persones que han passat per les nostres instal·lacions reflecteixen la diversitat que ha generat BAC. Comptem amb una superfície de 3.400 m² que integra zones de coworking, aules de formació, un taller de fabricació digital i un taller orientat a l’optimització de materials.
A això s’hi suma un teixit de més de 700 empreses vinculades a les organitzacions que acollim, com l’Associació d’Empreses de l’Eix Besòs, el Clúster de Residus de Catalunya (CREC), el Tech Tourism Clúster, Plàstic Preciós o l’Associació de Centres i Serveis de Reutilització de Catalunya (aREca), i les i els més de 200 joves del grau oficial universitari en Lideratge Emprenedor i Innovació (LEINN) de Mondragon Unibertsitatea i TeamLabs/ que es desenvolupa aquí.
Les xifres, però, només reflecteixen una part de l’activitat. L’interessant és què succeeix quan perfils tan diferents comparteixen aquest ecosistema. A TeamLabs/ parlem de «canes i ganes» per explicar aquest encreuament: l’experiència i la trajectòria de persones expertes al costat de la curiositat i l’energia de les noves generacions. El veritable valor és haver aconseguit posar tots aquests actors en contacte per fer que les idees succeeixin.
4/ Barcelona Circular va néixer amb la idea de connectar talent, empresa i innovació. Quins exemples mostren que aquestes connexions estan funcionant?
Una de les coses que més valorem és que les relacions es tradueixen en projectes concrets. Un exemple és el laboratori desenvolupat amb el Grup Cooperatiu TEB Barcelona al costat d’Àuria Perfums i TT Ambiental, explorant nous escenaris i dissenyant projectes amb impacte social.
També ho veiem amb el programa Mentoring PRO Joves, impulsat al costat de Barcelona Activa, que posa en contacte a joves amb professionals. Alguns dels mentors procedeixen precisament d’organitzacions del nostre entorn, com aREca o l’empresa Ascende (integrada en l’Associació d’Empreses de l’Eix Besòs).
Sessió de treball 3 del programa Mentoring PRO Joves
I tenim altres exemples, com el Decode Travel Hackathon (en el qual es van treballar reptes de Vueling o Clorian Ticketing, entre altres); WAS Circulamos, que va reunir 60 estudiants i professionals de la sostenibilitat i que es repeteix aquest mes d’octubre, o l’Impact Next Talent Exchange, que impulsem al costat d’ESADE, tots dos dins del programa de Barcelona4Impact. L’important és que el coneixement no circula en una sola direcció: les empreses plantegen reptes i aporten experiència, mentre que el talent jove aporta noves mirades.
5/ Quins projectes representen millor l’aposta de Barcelona Circular per convertir la innovació i l’economia circular en una cosa tangible?
Un dels més significatius ha estat el pilot de Sant Jordi, en el qual joves del grau LEINN van vendre prop de 80.000 roses i van generar més de 130.000 euros que posteriorment han reinvertit en els seus projectes emprenedors. A més del resultat econòmic, es van mesurar els residus generats i es van establir col·laboracions amb la Fundació Catalana Síndrome de Down i Quirónsalud. Les dades obtingudes d’aquest pilot són clau en la reflexió de com plantegem i desenvolupem esdeveniments o accions d’aquest tipus, no sols a Barcelona Circular, sinó en àrees molt més extenses.
En l’àmbit tèxtil, hem acollit projectes com Waste2Fashion i participem en iniciatives com el pilot de Vesteix Futur que exploren nous models de negoci circulars. Aquest últim, desenvolupat entre abril de 2026 i abril de 2027, està impulsat per l’Agència de Residus de Catalunya, TeamLabs/ i aREca, i s’integra en el projecte europeu SOLSTICE, connectant França, Alemanya, Itàlia i Espanya per explorar la reutilització tèxtil.
I també hi ha exemples d’emprenedoria nascuts en el mateix espai, de la mà de joves emprenedors del grau LEINN: Camaleá, impulsada per Maria Bou i Jan Rosselló, dissenya bosses modulables amb pell de poma.
Per la seva banda, UNNIC AI, creada per Ugo Pérez i Nicolás Carrasco, és una consultora d’intel·ligència artificial que, en poc més d’un any, ja compta amb un equip de 20 persones i ha acompanyat més de 50 organitzacions. Son les primeres empreses vinculades a l’economia circular i la indústria 4.0 nascudes a Barcelona Circular.
6/ Quin valor aporta reunir en un mateix espai empreses, startups, associacions, universitats i talent emprenedor?
El principal valor és acostar realitats que normalment treballen per separat. Aquí, una empresa pot trobar talent per afrontar un repte, una persona emprenedora pot accedir a organitzacions amb les quals validar un projecte i les entitats poden generar noves col·laboracions.
També és un espai d’aprenentatge per professionals. A més del grau LEINN, també s’ha desenvolupat el Màster en Gestió estratègica del Talent (M-Talent) de Mondragon Unibertsitatea, el programa Team Mastery, que segueix el model de Mondragon Team Academy, i les BAC Immersive Experiences.
En aquestes experiències hem rebut a professionals de Tiimiakatemia, la Universitat d’Amsterdam o l’Escola Aleph del Perú, la qual cosa ens permet intercanviar aprenentatges amb altres contextos.
7/ Com s’ha obert Barcelona Circular a altres sectors i ecosistemes durant aquest primer any?
La nostra activitat no s’ha limitat a l’economia circular. També hem treballat en transformació digital i desenvolupament de talent. Per exemple, impulsant el Digital Women Lab, al costat de Tandem Social, una iniciativa que ha acompanyat 50 dones en projectes digitals o acollint els tallers d’IA per al sector hoteler de Lab4Travel.
Sessió de treball de Digital Woman Lab
Al mateix temps, hem buscat connectar el que passa aquí amb altres ecosistemes. Som punt de trobada del Consell Assessor Internacional d’Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank (ASETT) i hem estat presents en esdeveniments com el Mobile World Congress i Advanced Factories, que ens permeten ampliar les oportunitats de col·laboració.
Aquesta obertura també es reflecteix en les experiències europees que acollim: és vital que Barcelona Circular serveixi de porta d’entrada perquè altres organitzacions coneguin el que estem fent.
8/ Quins aprenentatges deixa aquest primer any i quin creus que serà el pròxim gran salt de Barcelona Circular?
Aquest primer any ens ha confirmat que hi ha una necessitat real d’espais on tots aquests actors puguin trobar-se per experimentar. També hem après que aquestes connexions necessiten temps, confiança i continuïtat per convertir-se en col·laboracions de veritable valor.
El pròxim pas és ampliar aquest impacte, reforçar els serveis per startups i empreses, impulsar nous projectes d’abast internacional i reforçar la connexió amb altres ecosistemes. Tenim una base important per fer-ho: una comunitat diversa, projectes en marxa i un espai que combina formació i innovació. Ara el repte és continuar fent créixer aquestes connexions i convertir-les en impacte real per al teixit industrial.
