Per Félix Lozano, Cofundador i CEO de TeamLabs/
Quan TeamLabs/ va complir deu anys vaig escriure que érem «una pràctica senzilla i repetitiva, sostinguda en el temps, amb uns rituals i unes eines amb les quals construir una disciplina d’equips que aprenen mentre fan projectes que els interessen».
Cinc anys després, continuo pensant que aquesta és la millor manera d’explicar TeamLabs/.
Podem relatar aquests quinze anys comptant els programes que hem creat, les ciutats en les quals hem obert laboratoris, les empreses que han nascut, les organitzacions a les quals hem acompanyat o els centenars de persones que han format part de la nostra comunitat. Tot això parla de la nostra història, però no acaba de dir el que som.
TeamLabs/ és, sobretot, una pràctica sostinguda amb tenacitat i contrastada en la realitat.
No dissenyem primer una teoria per aplicar-la després. Vam començar el 2011 fent. Des d’aleshores, observem la nostra manera de treballar, intentem comprendre què succeeix quan funciona i ens preguntem què hem de canviar quan deixa de fer-ho. No és així com treballen els artesans?
Antonio Lafuente, investigador del CSIC i membre del Consell Assessor de TeamLabs/, m’ha ajudat, com tantes vegades en tots aquests anys, a mirar-ho amb una senzillesa nova. Al seu parer, aquesta pràctica se sosté sobre tres accions radicals, innovadores i afectives: treballar en equip, treballar experimentalment i treballar autoavaluant-se.
Les dues primeres estan ja contingudes en el nostre nom. TEAM expressa qui aprèn; LABS, com aprèn. L’autoavaluació completa el bucle que converteix l’experiència en aprenentatge.
Aprendre a treballar en equip
A TeamLabs/ l’equip no és una manera de repartir el treball. És el lloc on s’aprèn.
Un equip obliga a sortir d’un mateix. Ens enfronta a altres maneres de mirar, a capacitats diferents, al conflicte, a la interdependència i a assumir les conseqüències de les nostres decisions. Ens ensenya que no n’hi ha prou amb tenir una bona idea: cal aprendre a construir-la en comú.
Això requereix entrenament. El treball en equip no sorgeix espontàniament per asseure diverses persones al voltant d’una taula. Necessita diàleg, responsabilitat compartida, escolta, exigència i cures. Necessita també temps. La lentitud no és un llast, és un actiu, un aliat i un mètode.
Després de milers d’hores de pràctica, hem après que un equip que aprèn desenvolupa alguna cosa més que la capacitat d’executar projectes. Adquireix un model mental: una forma diferent d’entendre el treball i d’estar en el món. És una manera de viure amb premi: l’alegria de compartir.
Aprendre a treballar experimentalment
En els nostres laboratoris tractem de difuminar la frontera entre la universitat i l’empresa mitjançant dos moviments complementaris: aprendre fent, propi d’una universitat que aprèn des de la pràctica, i fer aprenent, propi d’una empresa que aprèn.
No treballem amb exercicis que simulen la realitat. Creem projectes, busquem clients, generem valor i ens trobem amb les conseqüències de les nostres decisions. Les idees entren en contacte amb el món i el món ens respon.
Experimentar no significa improvisar. Significa formular preguntes, explorar respostes, actuar temptativament, observar el que succeeix, produir dades, contrastar informacions, detectar situacions, fer conjectures, assajar respostes, prioritzar, desaprendre i reformular.
Una vegada i una altra. En mode martell piló. També significa gaudir muntant i desmuntant, fent i desfent, armant i desarmant. Gaudir, i torno a citar Antonio, «com ho fan els nens, els makers i les bruixes»: amb la llibertat del joc, la intel·ligència de les mans i l’atreviment dels sabers indòcils.
Per això canviem (Team) Academy per (Team) Labs quan comencem aquesta aventura. Volíem expressar que aprendre no consistia a rebre respostes ja elaborades, ni solucions prêt-à-porter, sinó a atrevir-se a explorar, assajar, equivocar-se, equivocar-se millor i tornar a intentar-ho. No parlem d’un cicle sacrificial, sinó d’una cosa més semblant a una roda de samba. Alguna cosa que és alegre, que és amb uns altres i que és vibrant.
La realitat sempre sap més que els nostres plans. Treballar experimentalment significa estar atents, aprendre a escoltar, deixar-nos afectar i, sobretot, estar oberts, gaudir jugant i ser recursius.
Aprendre a autoavaluar-nos
La tercera pràctica consisteix a detenir-se, observar el que hem fet i preguntar-nos què estem aprenent i en qui ens estem convertint.
Autoavaluar-nos no és posar-se una nota ni jutjar-se amb benevolència, i molt menys fer-ho amb severitat. És aprendre a contrastar les nostres intencions amb les evidències disponibles, escoltar la mirada dels altres i assumir la responsabilitat sobre el mateix procés.
Aquesta pràctica converteix l’experiència en aprenentatge. Fer moltes coses no garanteix aprendre’n. Per aprendre necessitem revisar, interpretar, rebre feedback i reformular la nostra següent acció. Necessitem equivocar-nos, equivocar-nos molt i equivocar-nos millor.
També necessitem construir un criteri propi. Especialment, els joves que han pogut accedir a més oportunitats necessiten preguntar-se què faran amb les seves capacitats, al servei de qui posaran el seu treball i quins problemes mereixen realment la seva energia.
Quan un grau dissenya la universitat
Els graus universitaris solen ser dissenyats per les universitats. Els seus continguts, metodologies i sistemes d’avaluació passen per claustres, processos acadèmics i dinàmiques institucionals que responen a una determinada manera d’entendre l’educació superior.
És menys freqüent que succeeixi al revés: que sigui l’experiència d’aprenentatge d’un grau la que vagi transformant la institució que ha de fer-lo possible.
M’agrada pensar que això és, en bona part, el que ha succeït amb TeamLabs/. No construïm primer una organització perquè LEINN encaixés dins d’ella. La pràctica de LEINN ens ha anat obligant a crear el context que el seu aprenentatge necessitava.
Si l’equip és el lloc on s’aprèn, l’organització ha d’aprendre a confiar en els equips. De la mateixa manera que els projectes siguin reals, la frontera entre estudiar i treballar ha de fer-se més permeable. Si aprendre exigeix experimentar, els espais, els rols professionals, els temps i l’avaluació també han de transformar-se. I si cada nova experiència qüestiona el que crèiem saber, la mateixa institució ha de romandre oberta a ser redissenyada.
Així ha anat prenent forma el nostre Laboratori d’Aprenentatge Radical. No com el recipient en el qual vam introduir un grau prèviament acabat, sinó com una organització que ha anat sent modelada per les necessitats, les tensions i els descobriments de la seva pròpia pràctica educativa.
LEINN no sols transforma els qui el cursen. També ens transforma a nosaltres, els qui intentem fer-ho possible.
Aquesta és una de les conviccions més profundes que hem adquirit durant aquests quinze anys: ens transformem per poder acompanyar processos de transformació.
Una pràctica que ha après a anomenar-se
Els nostres nou Principis Practicables no estaven escrits quan TeamLabs/ va començar. Han anat apareixent a mesura que observàvem el que practicàvem i reconeixíem allò que era present quan érem més fidels a nosaltres mateixos.
Hem après que som Laboratori, Aprenentatge i Radical; que transformem des de l’Equip, l’Emprendre i l’Aprendre; i que tot això només pot sostenir-se mitjançant Diàleg, Comunitat i Temps.
No són eines, encara que han de donar lloc a eines. Tampoc són valors per col·locar en una paret. Són criteris per a examinar la nostra manera de fer i preguntar-nos si s’assembla al que diem ser. Si no podem reconèixer-los en els nostres hàbits, rituals i decisions, llavors sí que corren el risc de convertir-se en palabros.
Fa cinc anys vaig escriure que la nostra següent dècada consistiria a intensificar la pràctica que ens havia portat fins aquí: equips que aprenen al llarg de la vida dins d’una cultura de laboratori. Avui no tinc una resposta molt diferent.
Quinze anys després, TeamLabs/ continua sent un projecte col·lectiu i experimental que treballa de manera oberta, col·laborativa i afectiva enmig del món, sobre, des de, amb la realitat per a canviar-la a millor. Sí, ho diem amb orgull. Fem nostre el lema immortal: per entendre alguna cosa cal atrevir-se a canviar-la. Volem que canviïn les coses i ens importa molt que sigui a millor.
Quinze anys després el nostre objectiu continua sent el mateix: aprendre per a emprendre i emprendre per a aprendre. No és immediat, però ha de ser gojós. Requereix temps, acompanyament i experimentació. Les nostres pràctiques no són de saló, passen al carrer. L’aula pot estar en qualsevol lloc i el nostre laboratori és el món. La nostra comunitat va actualitzar el sapere aude! kantià per un discere aude!.
No hem acabat de construir TeamLabs/. Mai acabarem. Sempre en beta, sempre en construcció, provisional, inacabat i recursiu. Sempre aprenent i tot per desaprendre.
Continuem practicant.
